Zenòbia Camprubí i Aymar

Infotaula de personaZenòbia Camprubí i Aymar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Zenobia Salustiana Edith Camprubí y Aymar Modifica el valor a Wikidata
31 agost 1887 Modifica el valor a Wikidata
Malgrat de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, traductora
OcupadorUniversitat de Maryland Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Lyceum Club Femenino
Residencia de Señoritas Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJuan Ramón Jiménez
ParesIsabel Aymar Lucca i
Ramon Camprubí Escudero
GermansJosé Camprubí Modifica el valor a Wikidata

Zenòbia Camprubí i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) fou una escriptora i traductora, especialment de Tagore. El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària, col·laboradora i curadora de la seva obra. Signà sovint com a Zenobia Camprubí de Jiménez.[1][2]

Biografia

Dedicatòria de Juan Ramón Jiménez a Zenòbia

Els pares de Zenobia, Raimundo Camprubí i Escudero (Pamplona 1846-Madrid 1924), un enginyer de camins amb arrels catalanes,[3] i Isabel Aymar Lucca, una porto-riquenya de família culta i rica,[2] es van casar a Puerto Rico i vingueren a viure a Barcelona. Tenien una caseta d'estiueig a Malgrat i allí va néixer la seva filla. Fou educada per la seva àvia i la mare dins d'una gran llibertat que qüestionava el rol que li havia estat assignat com a dona.[1] Va viure la seva infància entre Nova York, Madrid i Barcelona, on va tenir ja tutors particulars. Va començar a escriure l'any 1902. Als 15 anys escriu en anglès per a la revista St. Nicholas Illustrated Magazine for Boys and Girls (1903).[1] El 1902 inicià la seva carrera literària escrivint el relat autobiogràfic Malgrat i en anys successius publicà alguns contes en anglès a revistes americanes.[2]

Després de separar-se els seus pares, visqué als Estats Units des dels 18 als 22 anys. Va fer un curs de literatura anglesa a la Columbia University (1908-1909). Entrà en contacte amb el feminisme americà i llegí els clàssics anglesos i espanyols; també nasqué el seu interès per l'obra de Rabindranath Tagore.[2] El 1909, després d'una estada als EUA tornen a Barcelona i a Madrid, on la coneixen com l'americanita. Coneix Juan Ramón Jiménez (1913) de qui havia traduït part de la seva obra a l'anglès. Torna a Nova York on es casa el 1916.[1]

L'any 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, que havia conegut a la Residencia de Estudiantes i, a partir d'aquell moment, la seva vida s'orientà en tres línies: ajudar el seu espòs en les tasques professionals (en seria traductora, correctora d'estil, secretària, agent...), continuar les traduccions de Tagore -amb la col·laboració del seu marit- i prestar suport a tota mena d'activitats socials: col·laborà amb El Ropero de Santa Rita i La Visita a Domicilio i el 1919 fundà a Madrid l'associació La enfermera a domicilio, un servei assistencial sense ànim de lucre.[4] L'any 1926 es fundà el Lyceum Club Femenino i en fou elegida secretària.[5][6]

Escriu un diari en espanyol on es recullen les seves impressions. Tornen a Espanya a Moguer a casa del poeta i viuen a Madrid (1916-1936), fins que s'exilien a causa de la guerra. Fa freqüents visites a Barcelona. Participa en projectes femenins com La enfermera a domicilio (1919) i és la secretària del "Comité para la Concesión de Becas a Mujeres Españolas en el Extranjero". Forma part del Comitè Internacional del Lyceum Club de Madrid (1926). En aquests anys té un negoci d'exportació de ceràmica als Estats Units i una botiga d'art popular que actua de punt de trobada de moltes dones adinerades i progressistes.[1]

El 1931 comença a patir una greu malaltia. Marxen el 1936, en esclatar la Guerra Civil, cap a Washington DC i d'allí a Cuba, on ella no vol estar. Escriu un diari en anglès que durarà vint anys. Per primer cop tenen precarietat econòmica tot i viure a l'hotel. Participa en el Lyceum Club de l'Havana (1937-1939). Treballa com a secretària, correctora, transcriptora i traductora del seu marit. Marxen el 1939 als Estats Units fins a 1950, on treballa com a professora de Literatura a la Universitat de Maryland mentre el marit entra en estats depressius, sense treball ni ingressos econòmics.[1] Zenòbia aconseguí plaça de professora a la universitat de Río Piedras.[4] Mor el 1956 a conseqüència d'una operació del 1951 a Puerto Rico, on havien marxat perquè el seu marit es revifés.[1]

En el balanç de la seva obra cal destacar en primer lloc les traduccions de Rabindranath Tagore; encara que hom els ha retret les excessives llibertats respecte a l'original, segueixen sent les de referència pel que fa al castellà. Zenòbia Camprubí també se significà per l'impuls que donà a la difusió de la llengua i la cultura espanyoles als Estats Units, especialment quan treballà a la Universitat de Maryland.[4]

Obres

Escrits de Zenòbia Camprubí

  • Camprubí, Zenobia. "Malgrat: relato autobiográfico" a Ateneu núm. 1 (primavera del 1992) [7]
  • Camprubí, Zenobia. Diario. Edició (traducció, introducció i notes) a cura de Graciela Palau de Nemes. Madrid / San Juan: Alianza Editorial i Universitat de Puerto Rico, 2006 (col·lecció Memoria). ISBN 8420697729
    • Volum I Cuba (1937-1938)
    • Volum II Estados Unidos (1939-1950)
    • Volum III Puerto Rico (1951-1956)
  • Camprubí, Zenobia; Palau de Nemes, Graciela; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Epistolario, 1948-1956. Madrid: Residencia de Estudiantes, 2009 (col. Epístola, 9). ISBN 9788495078674. 
  • Camprubí, Zenobia; Jiménez, Juan Ramón; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Diario de dos reciéncasados. Huelva: Universidad de Huelva, 2012 (col. Aldina, 41). 

Traduccions

  • Synge, J.M.. Jinetes hacia el mar. Madrid: Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí de Jiménez, 1920 (col. El Jirasol y la espada / traducciones de Zenobia Camprubí de Jiménez y de Juan Ramón Jiménez, 1). 

Traduccions de Tagore

[La majoria dels títols s'han publicat diverses vegades. S'indiquen únicament les primeres edicions, quan han estat localitzades]

  • Gorostiza, José (selección y prólogo). Rabindra Nath Tagore. México D.F.: Cultura, 1922 (Cultura t. 14 nº 3). 
  • Obra escojida (Lírica breve. Teatro. Cuento. Aforísmo. Escuela). Madrid: Aguilar, 1955 (col. Biblioteca premios Nobel). 
  • El asceta (Sanyasi). Madrid: Tip.-Lit. A. Ángel Alcoy, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • El cartero del rey. Madrid: Tip. Ángel Alcoy, 1917 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Chitra (poema lírico). Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1919 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Ciclo de la primavera: Comedia. Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • La cosecha. Madrid: Lit. Ángel Alcoy, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Entrevisiones de Bengala. Poema de Kabir. Barcelona: Plaza y Janés, 1965 (col. Narradores del Mundo Entero). 
  • La Fujitiva [sic] (poemas). Madrid: J.R.Jiménez-Zenobia Camprubí, 1922 (col. Obras de Rabindranath Tagore, 2). 
  • La hermana mayor y otros cuentos. Buenos Aires: Losada, 1948 (col. Biblioteca contemporánea). 
  • El jardinero. Madrid: Tip. Ángel Alcoy, 1917? (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Jardinillos de Navidad y Año Nuevo. Madrid: A.Giménez, 1918. 
  • La luna nueva: poemas de niños. Madrid: Imp. Clásica Española, 1915. 
  • Malini (poema dramático). Madrid: Tip. Ángel Alcoy, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Mashi y otros cuentos. Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1920 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Tagore, Rabindranath; Pearson, W.W.; Chandra Roy, Satish. Morada de paz (Shantiniketan). La escuela de Rabindranath Tagore en Bolpur. Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1919 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • El naufragio. Barcelona: Plaza y Janés, 1964 (col. La Botella errante). 
  • Ofrenda lírica. Gitanjalí. Poemas. Buenos Aires: Losada, 1952 (col. Biblioteca contemporánea). 
  • Pájaros perdidos (sentimientos). Madrid: Lit. Ángel Alcoy, 1917 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Las piedras hambrientas y otros cuentos. Madrid: Imp. de Fortanet, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Recuerdos. Barcelona: Plaza y Janés, 1961 (col. Grandes Éxitos). 
  • Regalo de amante: poemas. Madrid: Imp. de Fortanet, 1919 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • El rey del salón obscuro (poema dramático). Madrid: Tip. Ángel Alcoy, 1919 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • El rey y la reina (poema dramático). Madrid: Lit. A. Ángel Alcoy, 1918 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • Sacrificio (poema dramático). Madrid: Tip. Ángel Alcoy, 1919 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 
  • El sentido de la vida. Nacionalismo. Madrid: Aguilar, 1968 (col. Crisol literario, 49). 
  • Tránsito (poemas). Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1920 (col. Obras de Rabindranath Tagore). 

Edicions de textos de Juan Ramón Jiménez

  • Hijo de la alegría. Madrid: El Observatorio, 1986 (Poetas andaluces. Zenobia, 3). ISBN 8486353114. 
  • Luz de la atención (libro inédito). Madrid: El Observatorio, 1986 (Poetas andaluces. Zenobia, 4). ISBN 8486353106. 
  • Poesía en prosa y en verso (1902-1932) escogida para los niños. Madrid: Signo, 1932. 

Textos referits a Juan Ramón Jiménez

  • Camprubí, Zenobia; Jiménez, Juan Ramón; Villar, Arturo del (editor). Cuadernos de Zenobia y Juan Ramón. Madrid: Los Libros de Fausto, 1987-1994. ISBN 8485978188. 
  • Juan Ramón y yo, ríos que se van. Madrid: Gráf. Luis Pérez, 1971. 
  • Gullón, Ricardo (estudio preliminar). Monumento de amor: cartas de Zenobia Camprubí y Juan Ramón Jiménez. San Juan de Puerto Rico: La Torre, 1959 (col. Publicaciones de la Sala Zenobia - Juan Ramóm de la Universidad de Puerto Rico; Ser. A). 
  • Camprubí, Zenobia; Jiménez, Juan Ramón; Gullón, Ricardo (estudio preliminar). Poemas y cartas de amor. Santander: Sur, 1986 (col. Narración y Ensayo, 27). ISBN 9788439865858. 
  • Camprubí, Zenobia; Villar, Arturo del (editor). Vivir con Juan Ramón. Madrid: Los Libros de Fausto, 1986 (col. Anaquel de recuerdos, 2). ISBN 8485978153. 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Zenobia Camprubí Aymar». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en castellà), 01-04-2015. [Consulta: juliol 2020].
  3. ↑ «Biografia de José Camprubi de La Pobla de Lillet». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Zenobia Camprubí. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: maig 2019].
  5. ↑ Marina, José Antonio; Rodríguez de Castro, María Teresa. La Conspiración de las lectoras. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN 9788433907929. 
  6. ↑ «Lyceum Club Femenino, un espacio de libertad para el talento femenino». El mundo entre nosotras, 29-08-2017. [Consulta: maig 2019].
  7. ↑ «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en castellà), 01-04-2015.

Bibliografia

  • Baroja y Nessi, Carmen. Recuerdos de una mujer de la generación del 98. Barcelona: Tusquets, 1998 (col. Andanzas, 354). ISBN 9788483100769. 

Bibliografia complementària

  • Unidad : cuaderno de textos de Zenobia y Juan Ramón y estudios juanramonianos Moguer: Ediciones de la Fundación Juan Ramón Jiménez, 1997- [Publicació semestral]
  • [https://web.archive.org/web/20060526212219/http://www.ateneumaresme.com/ Arxivat 2006-05-26 a Wayback Machine. Ateneu. Revista Cultural de Malgrat i l'Alt Maresme] Malgrat: 1992- [Publicació semestral]
  • Graciela Palau de Nemes La Guerra Civil en el "Diario" de una exiliada: Zenobia Camprubí de Jiménez
  • Antonio Portero Soro Eros y Thánatos: tres mujeres y un poeta La Orotava: Sofelguera, 2005
  • Congreso internacional en homenaje a Zenobia Camprubí Huelva: Artes gráficas Girón, 2001
  • Antonio Portero Soro Zenobia Camprubí: amor, lucha y esperanza Moguer: El Autor, 2000
  • Tomás Sarramia De Zenobia Camprubí a Rabindranath Tagore: reflejos de un epistolario a Por los caminos de los otro New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1997
  • Homenatge a Zenòbia Camprubí Malgrat de Mar: Ajuntament, 1994
  • Joan Figueres i Guíxols Zenòbia Camprubí i Aymar, quan la traducció és una vocació (??) 1990
  • Francisco Hernández-Pinzón Jiménez Mis recuerdos personales: Zenobia Camprubí en su trabajo gustoso Madrid: Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 1988
  • Arturo Echavarría, Yudit de Ferdinandy Zenobia Camprubí de Jiménez (1887-1987) San Juan: Universidad de Puerto Rico, 1987
  • Graciela Palau de Neves Inicios de Zenobia y Juan Ramón Jiménez en América Madrid: Fundación Universitaria Española, 1982
  • Tomás Sarramía Zenobia Camprubí: eslabón hispánico de Rabindranath Tagore New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1981

Enllaços externs

  • Casa Museu Zenobia y Juan Ramón Jiménez de Moguer (castellà)
  • [https://web.archive.org/web/20060623140740/http://rrpac.upr.clu.edu:9090/~sisbib/juanra.htm Arxivat 2006-06-23 a Wayback Machine. Sala Zenobia y Juan Ramón Jiménez a la Universidad de Río Piedras] (castellà)
  • [https://web.archive.org/web/20071228042951/http://www.juanramonjimenez.com/ Arxivat 2007-12-28 a Wayback Machine. Pàgina de la família Jiménez] (castellà)
  • Biografia (castellà)
  • [https://web.archive.org/web/20060526212219/http://www.ateneumaresme.com/ Arxivat 2006-05-26 a Wayback Machine. Plana web de la revista Ateneu] (català)
Registres d'autoritat
Bases d'informació