Zine El Abidine Ben Ali
  | |
| Nom original | (ar) زين العابدين بن علي |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 setembre 1936 Hammam Sousse (Protectorat francès de Tunísia) |
| Mort | 19 setembre 2019 (83 anys) Jiddah (Aràbia Saudita) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | al-Baqí |
| President de la Organització per a la Unitat Africana | |
| 13 juny 1994 – 26 juny 1995 ← Hosni Mubàrak – Meles Zenawi → | |
 2n President de la República Tunisiana | |
| 7 novembre 1987 – 14 gener 2011 ← Habib Bourguiba – Mohamed Ghannouchi → | |
| Primer ministre de Tunísia | |
| 2 octubre 1987 – 7 novembre 1987 ← Rachid Sfar – Hédi Baccouche (en)  → | |
| Ministre de l'Interior de Tunísia | |
| 28 abril 1986 – 7 novembre 1987 ← Mohamed Mzali – Habib Ammar (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Formació | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic |
| Partit | independent (2011–) Agrupació Constitucional Democràtica (1988–2011) Partit Socialista Desturià (1986–1988) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Forces Armades de Tunísia |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Cònjuge | Naïma Ben Ali (en) (1964–1988), divorci Leïla Ben Ali (en) (1992–) |
| Germans | Habib Ben Ali (en) |
| Parents | Slim Chiboub (en) (gendre) |
| Condemnat per | blanqueig de diners |
Premis
| |
  | |
Zine El Abidine Ben Ali (àrab: زين العابدين بن علي, Zīn al-ʿĀbidīn ibn ʿAlī) (Hammam Sousse, 3 de setembre de 1936 – Jiddah, 19 de setembre de 2019) va ser un polític tunisià, president de Tunísia entre el 7 de novembre de 1987 i el 14 de gener de 2011,[1][2] quan va ser deposat per la Primavera Àrab.
Després d'estudiar enginyeria electrònica, va dedicar els seus esforços a la carrera militar, rebent formació a l'acadèmia militar francesa de Saint-Cyr i més tard, la Senior Intelligence School de Fort Holabird dels Estats Units, i acabà sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels anys 70 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressió. Va ser ambaixador a Polònia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el qual va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la presidència del país el 7 de novembre i governant de forma dictatorial durant 24 anys.
Va ser reelegit per última vegada el 25 d'octubre del 2009 obtenint el 89,62% dels sufragis, en unes eleccions amb tots els partits d'esquerra i islàmics prohibits.
Després d'unes setmanes de revolta popular contra el règim, la corrupció i el nepotisme, iniciada després de l'autoimmolació del jove Mohamed Bouazizi, com a protesta, i que es visqué en els mesos de desembre i gener amb un balanç d'almenys 117 morts, Ben Ali abandonà el càrrec el 14 de gener de 2011, fugint a l'Aràbia Saudita, on va viure els darrers anys de la seva vida.
Referències
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
- (anglès) Tunísia: President Ben Ali stresses need to intensify cooperation to combat terrorism
- (anglès) Economia de TunísiaArxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. al CIA WorldFactbook
- (anglès) Call by Ben Ali to establish 'World Solidarity Fund' (web de Nacions Unides)
- (anglès) "Tunisia's Experience" Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine. World Solitary Fund
- (anglès) 'Predators' page on Reporters Sans Frontieres
- (anglès) Press Release from Human Rights Watch
