Joan M. Monjo

Joan M. Monjo (Gandía, 1956 - id. 2007) fue un escritor de la Comunidad Valenciana, España. Licenciado en Filología hispánica, trabajó como maestro de bachillerato al Instituto Joan Fuster de Bellreguard y fue miembro del Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Premio Joanot Martorell de narrativa en su primera edición, 1979, y premio Andròmina de narrativa en 1982. Colaboró en las publicaciones Las Provincias, Canigó, Tossal, Bagalina, L'Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Marina d'Art y Daina y fue miembro del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.

Obras

Narrativa

  • Oh!. Gandia (1980)
  • Les quatre estacions (con Josep Piera i Rubio e Ignasi Mora Tarrazona). (1986)
  • El llenguatge dels cavalls. (1990)

Novela

  • Ducat d'ombres (1982)
  • Les ales d'Àngel Vidal (1985)
  • ¡Esborreu-me el récord! (1988)
  • Examen de verbs irregulars (2001)

Biografías

  • Gonçal Castelló: els dies i la memòria
  • De Josep Rausell a Pep Mosca (1997)
  • Els dies i els treballs del pintor Josep Díaz Azorín [Monografía] (2008)

Enlaces externos

  • Esta obra contiene una traducción derivada de «Joan M. Monjo» de Wikipedia en catalán, publicada por sus editores bajo la Licencia de documentación libre de GNU y la Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.
  • Joan M. Monjo en la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, AELC. En catalán, castellano, e inglés.

Referencias

Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q9011964
  • Identificadores
  • WorldCat
  • VIAF: 72661143
  • ISNI: 0000000059566026
  • BNE: XX944391
  • LCCN: n79009243
  • BIBSYS: 3022107
  • Tabakalera: 66948
  • Wd Datos: Q9011964