Antoni de Senillosa i Cros

Infotaula de personaAntoni de Senillosa i Cros
Nom original(es) Antonio de Senillosa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Mori 
Diputat al Congrés dels Diputats
21 març 1979 – 31 agost 1982
Legislatura: primera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Director general de Relacions Culturals
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitCoalició Democràtica
Membre de

Antoni de Senillosa i Cros (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empordà, 27 de febrer de 1994) fou un polític català.

Biografia

Membre de l'aristocràcia rural, es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona i el 1947 esdevingué monàrquic i formà part del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya. El 1950 va organitzar l'Institut d'Estudis Hispànics i el 1962 va assistir al Congrés del Moviment Europeu –anomenat pel diari falangista Arriba contuberni de Múnic–, raó per la qual les autoritats franquistes li van retirar el passaport i fou bandejat onze mesos a Fuerteventura. Més tard fou professor a les Facultats de Dret i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona i assessor del president Josep Tarradellas.

El 1976 va fundar la branca catalana del Partido Popular, que a les eleccions generals espanyoles de 1977 rebutjà formar part d'UCD. Vinculat a José María de Areilza, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat per Barcelona per la Coalició Democràtica. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou candidat per Barcelona del Centro Democrático y Social d'Adolfo Suárez. Del 1985 al 1987 fou director general de Relacions Culturals del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya.

El 1994 va morir en un accident de trànsit quan es dirigia a la casa que tenia a Sant Mori, a l'Alt Empordà.[1] En l'accident que va provocar el mateix de Senillosa, mentre estava conduint un Peugeot 405 MI16 de color vermell i matrícula B-5384-JH a una velocitat excessiva, va matar dues persones que ocupaven un cotxe que circulava correctament en sentit contrari: el mateix conductor del vehicle i el seu fill de 13 anys. Les anàlisis posteriors van revelar un índex d'alcoholèmia en la sang de 3,7 grams per litre a l'exdiputat.[2] Fou sepultat al cementiri de Sant Mori.

La seva filla, Bàrbara de Senillosa i Olano, ha estat professora de protocol en el reality de Telecinco Las joyas de la corona.

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Senillosa i Cros. Destaquen les sèries referides a: documentació identificativa; acadèmica; administració del patrimoni (participació en empreses editorials i culturals); obra original (articles originals mecanoscrits amb correccions manuscrites); obra publicada (retalls d'articles de premsa); correspondència rebuda i emesa; activitat associativa i activitat política que és la documentació més important quantitativament i qualitativament (sobresurten les activitats de suport al comte de Barcelona, les manifestacions d'estudiants de 1957, la seva participació en el IV Congrés del Moviment Europeu conegut com a Contuberni de Múnic) i la seva activitat com a diputat (col·lecció de diaris de sessions i butlletins oficials del Congrés dels Diputats i del Senat), actes protocol·laris (textos de pregons, conferències i intervencions en congressos), documentació bibliogràfica i reculls de premsa sobre Antonio de Senillosa.[3]

Referències

  1. Muere en un accidente de tráfico el político Antonio de Senillosa a El País, 20 de febrer de 1994
  2. Senillosa ingirió una alta dosis de alcohol la noche en que falleció a El País, 14 d'abril de 1994
  3. «Antoni de Senillosa». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Barcelona
Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Luis Fuertes Fuertes  · Eduardo Martín Toval  · Carlos Cigarrán Rodil  · Raimon Obiols i Germà  · Juli Busquets i Bragulat  · Marta Mata i Garriga  · Josep Valentín i Anton  · Rodolf Guerra i Fontana  · Francesc Ramos i Molins  · Francisco Parras i Collado  · Gregorio López Raimundo  · Cipriano García Sánchez  · Jordi Solé i Tura  · Juan Ramos Camarero  · Josep Maria Riera i Mercader  · Eulàlia Vintró Castells  · Miguel Núñez González  · Carles Sentís i Anfruns  · Joaquim Molins i Amat  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Anton Cañellas i Balcells  · José María Mesa Parra  · Manuel Torres Izquierdo  · Jordi Pujol i Soley  · Ramón Trías i Fargas  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Heribert Barrera i Costa  · Antoni de Senillosa i Cros  · Xavier Rocha i Rocha  · Carles Gasòliba i Böhm  · Jaume Valls i Ortiz  · Anna Balletbò i Puig  · Pere Jover i Presa  · Salvador Clotas i Cierco  · Antoni Montserrat i Solé · Josep Pujadas Domingo · Joan Rigol i Roig  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Ángel Manuel Perera Calle  · Josep Pi-Sunyer i Cuberta
Tarragona
Lleida
Girona
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
Registres d'autoritat
Bases d'informació