Damanhūr

Aquest article tracta sobre la ciutat de la governació de Buhayra. Si cerqueu la vila part del gran Caire, vegeu «Damanhur al-Shahid».
Plantilla:Infotaula geografia políticaDamanhūr
Imatge

Localització
Map
 31° 03′ N, 30° 28′ E / 31.05°N,30.47°E / 31.05; 30.47
EstatEgipte
Governaciógovernació de Buhayra Modifica el valor a Wikidata
Capital de
governació de Buhayra
Markaz Damanhūr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població244.043 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud9 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Damanhur (àrab: دمنهور, Damanhūr) és una ciutat d'Egipte, a uns 60 km d'Alexandria, en la línia de ferrocarril del Caire a Alexandria, amb prop de 300.000 habitants i capçalera de la governació de Buhayra. El seu nom derivà de l'antic egipci Timimhur (ciutat d'Horus). En època clàssica fou anomenada Hermòpolis Parva. No s'esmenta sota els àrabs que tot i així anomenen una ciutat de nom Kartasa, capital de la regió (kura). Ibn Mammati fou el primer que l'anomena Damanhur (de fet Damanhur al-Wahx). La seva producció principal són els teixits, especialment el cotó i el lli.

Història

Metelis fou una antiga ciutat d'Egipte, que correspon a la moderna Damanhur (derivat de Diman-en-Hor o Tema-en-Hor = Ciutat d'Horus). El seu nom egipci inicialment fou Behdet (Metelis), i després Tema-en-Hor; en copte fou ⲡϯⲙⲓⲛ̀ϩⲱⲣ, Ptīminhōr. Els grecs i romans la van anomenar Hermòpolis Parva (les ciutats vinculades al deu Thot, identificat amb Hermes, rebien el nom d'Hermòpolis). Fou la capital del nomós VII (Wa-imnty) del Baix Egipte. Estava en un canal (avui canal de Mahmudiya) que unia el llac Mariut amb la branca del Nil anomenada Canòpica. No es conserven les seves ruïnes.

Al segle IV era seu d'un bisbe; Michel Le Quien esmenta una dotzena de bisbes de la ciutat, i entre ells: Dracontius, vers el 354, que va ser exiliat durant el regnat de Constanci; Sant Isidor, el seu successor; i Dioscoros, el mÉs vell dels quatre famosos monjos de Nítria. Al segle VII va caure en mans dels musulmans.

Fou una vila mitjana, amb una muralla, i un canal (Bahr Damanhur). Va patir destruccions en un terratrèmol el 1302. El sultà Barkuk va restaurar les seves fortificacions per defensar la vila dels beduïns; des de llavors va créixer i van sorgir mesquites, escoles, estacions de caravanes i altres serveis incloent una catedral. Fou seu d'un oficial superior mameluc comandant de la regió del Delta, i capital de la governació de Buhayra.

Prop d'aquesta ciutat el 10 de juliol de 1798, Napoleó va estar a punt de ser capturat pels mamelucs. El 30 d'abril de 1799 una companyia francesa fou massacrada per la banda de Mahdi Ahmad i es van exercir ferotges represàlies.

Personatges il·lustres

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte