Zagazig

Plantilla:Infotaula geografia políticaZagazig
الرياض (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 30° 34′ N, 31° 30′ E / 30.57°N,31.5°E / 30.57; 31.5
EstatEgipte
Governaciógovernació de Sharqia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població302.840 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud16 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1830 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Vista de la mesquita de Zagazig

Zagazig o Zaqaziq (àrab: الزقازيق, az-Zaqāzīq, pronunciat en àrab egipci Zazí [zaʔaziːʔ] o Zagzig [zaɡaziːɡ], segons els dialectes) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació de Xarqiya, a uns 60 km al nord-est del Caire. La seva població al cens del 2006 era de 302.611 habitants.[1] Es troba al canal Muwis[2] i és centre del comerç del cotó.

Fou fundada poc després de 1820 com a campament pels treballadors de les preses de la branca oriental del Nil; la construcció de sis embassaments fou encarregada per Muhammad Ali Pasha al seu enginyer especialista en hidràulica Ahmad al-Barudi, i buscava assegurar el reg de tota la província; l'embassament principal fou el de Kanatir al-Tisa entre els canals Muwis i Mashtut. Els treballs de construcció van durar de 1827 a 1832. El nom li hauria estat donat per un personatge de nom Ahmed Zakzuk la família del qual s'havia establert al final del segle xviii a mig km al nord de l'establiment, i el poblet sorgit allí s'hauria dit Kafr al-Zakazik (que es tradueix com "vila de la família Zakzuk"), nom després traslladat a l'establiment pels treballadors pels treballadors d'aquest lloc, que li van dir Nazlat al-Zakazik; aquest nom fou adoptat per l'ingenyer al-Barudi en els seus informes i oficialitzat per Muhammad Ali quan va visitar el lloc el 1832. Van circular altres etimologies (un peix, el zakzak, plural zakazik, abundant al canal Muwis, o del nom del refilo dels ocells abundants als arbres de la vila que deriva de l'arrel zakzaka). El trasllat de les oficines de reg des de Bilbeis a Zagazig va fer créixer aquesta ciutat i al cap d'un any fou declarada capital provincial en perjudici de Bilbeis (Bilbays), ja que Muhammad Ali la considerava en posició més central a la província i per tant més adequada. Es van construir dos mesquites: la gran obra de Muhammad Ali Pasha i l'anomenada Mesquita Petita, construïda per un alt funcionari de nom Amir Yusuf. S'hi van instal·lar comerciants i funcionaris i va adquirir més importància quan hi va arribar el ferrocarril. Una tercera mesquita la va construior el ric mercader Sulayman al-Sharbini. El 1911 va arribar a 40.000 habitants. Entre els que s'hi van instal·lar la família copta de Salama Musa originària d'Asyut. Modernament el cantant Abd al-Halim Hafiz va fer construir una mesquita nova que és la principal. Els sants tutelars de la ciutat són Abu Khalil i Abu Amir.

Les seves produccions principals són el moresc, el blat i el cotó. Algunes europeus (francesos, anglesos i grecs) van fundar fàbriques de cotó i filats, però l'establiment d'estrangers va provocar incidents amb la població local als anys 1870. A la ciutat hi ha un petit museu (Museu Arabí) amb objectes arqueològics interessants. També té una universitat que és una branca de la d'Al-Azhar, la Universitat del Caire.

A uns 3 km al sud-est es troben les ruïnes de Bubastis (avui Tell Basta), que fou capital d'Egipte durant les dinasties XXII i XXIII. També a la rodalia es troben temples erigits per Osorkon II i Nectabeu II, i un cementiri de gats sagrats darrere de les restes d'una capella del temps de Pepi I.

El seu personatge més famós és el coronel Ahmed Urabi, conegut com Urabi Paixà, líder de la revolta egípcia de 1882. També és important el periodista, crític social i filòsof copte Salama Musa (1887-1958).

Notes

  1. http://www.geohive.com/cntry/egypt.aspx Estadístiques amb cens de 1999 i 2006
  2. el Bahr Muwis repren l'antic curs de la branca tanítica del Nil

Referències i enllaços externs

  • Zagazig Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.
  • Enciclopèdia de l'Islam, XI, 457-458
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat