Dionís l'Areopagita

Dionís l'Areopagita

Gravat d'André Thevet, 1584
Biografia
Naixement	Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης (llatí: Dionysius Areiopageita) segle I Atenes (Grècia)
Mort	segle I Atenes? (Grècia)
Causa de mort	Decapitació
Sepultura	Desconegut, potser la Basílica de Dionís, a l'Areòpag d'Atenes
Bisbe
Dades personals
Religió	Cristianisme
Es coneix per	Jutge de l'Areòpag d'Atenes; deixeble de Pau de Tars; primer bisbe d'Atenes; se li atribuïren les obres del Pseudo-Dionís; s'ha confós amb Dionís de París
Activitat
Ocupació	sacerdot
Període	Alt Imperi Romà
Activitat	(Floruit: dècada del 50 dC )
bisbe, màrtir; hieromàrtir
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització	Antiga
Festivitat	3 d'octubre
Iconografia	Com a bisbe, amb els Evangelis a la mà; contemplant un eclipsi de sol, amb la Crucifixió
Patró de	Atenes
Família
Cònjuge	Dàmaris

Dionís l'Areopagita (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita) va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs.

Va estudiar a Atenes i després a Heliòpolis d'Egipte, on va observar un eclipsi de sol que suposadament es va produir durant la crucifixió de Crist. Al retorn a Atenes va ser membre del consell de l'Areòpag, del qual deriva el seu renom.^[1]

Cap a l'any 50, quan Pau de Tars va predicar a Atenes, va convertir-se al cristianisme en sentir les seves prèdiques, tal com s'explica als Fets dels Apòstols (17:34) i, d'acord amb Dionís de Corint, citat per Eusebi de Cesarea, va ser el primer bisbe d'Atenes, lloc pel que hauria estat nomenat pel mateix Pau, segons Suides. Sembla que hauria mort màrtir, torturat amb gran crueltat.

És considerat sant per les esglésies Catòlica i Ortodoxa, celebrant-se la seva festivitat el dia 3 d'octubre. Va ser triat com el sant patró d'Atenes.

Confusions amb altres Dionís

Dionís també es va identificar de forma incorrecta amb el màrtir gal Dionís de París, el primer bisbe de París. Per això, a les tradicions catòliques i ortodoxes hi ha versions de la seva llegenda que el fan anar a predicar a la Gàl·lia on finalment seria martiritzat. A banda de la identitat dels noms i que eren bisbes, la confusió també es va difondre intencionadament des de l'Abadia de Sant Denís, a París, per tal de fer que el seu sant, del qual tenien les restes, fos també deixeble de Pau de Tars i remuntar-lo fins als primers temps del cristianisme. En tot cas, es tracta de persones diferents.

A principis del segle vi es van atribuir a l'Areopagita una sèrie d'escrits anònims de caràcter místic que utilitzaven el llenguatge neoplatònic per tractar continguts teològics cristians. Avui se sap que la identificació és incorrecta i que aquestes obres no poden ser anteriors al segle v i es designa l'autor dels escrits, desconegut, com a Pseudo-Dionís l'Areopagita. Se suposa que alguns escrits místics cristians derivats dels seus, o d'altres, es van introduir a l'Europa carolíngia i van influir en el desenvolupament de la cristiandat occidental, on les obres del Pseudo-Dionís van tenir gran difusió mitjançant nombroses còpies manuscrites i, després, nombroses edicions impreses. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.^[2]

• 
  Icona russa del s. XVII, amb l'Areopagita
• 
  Dionís contemplant l'eclipsi per Antoine Caron, 1571 (Los Angeles, Getty Museum)
• 
  Miniatura per a la Divina comèdia del Dante, del s. XV, per Giovanni di Paolo, amb el cercle dels professors i savis del Regne al Paradís: el tercer de baix, començant per l'esquerra, és Dionís l'Areopagita (Londres, British Library, Yates Thompson 36, fol. 147)
• 
  Areòpag d'Atenes, amb les ruïnes de la basílica del sant

Referències