Silas

Silas, o
Silvà

Icona oriental
Biografia
Naixement	grec: Σιλουανόςν (Silouanós) segle I dC Jerusalem? (Palestina)
Mort	c. 50 dC Macedònia
Bisbe Corint
Profeta cristianisme
Apòstol
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Cristianisme i judaisme
Es coneix per	Un dels Setanta deixebles; bisbe de Corint
Activitat
Ocupació	escriptor, missioner
Període	Imperi Romà
Membre de	Setanta deixebles
Professors	Pau de Tars
bisbe i confessor
Celebració	Tota la cristiandat
Canonització	Antiga
Festivitat	13 de juliol (catòlics); 26 de gener (luteranisme); 30 de juliol (ortodoxos)
Iconografia	Amb barba; llibre

Silas va ser un dels anomenat Setanta deixebles, company de Pau de Tars en els seus viatges d'evangelització. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Hi ha una certa polèmica sobre si és la mateixa persona que s'anomena Silvà al Nou Testament, en aquest cas seria el col·laborador de la Primera Epístola als Tessalonicencs. Altres estudiosos afirmen que es tracta de dos personatges diferents, essent Silas bisbe de Corint.

Biografia

Cristià de la comunitat de Jerusalem, fou escollit, amb Judes Barsaba, per acompanyar Pau i Bernabé apòstol a Antioquia, per tal de comunicar oficialment les decisions del Concili de Jerusalem, entre elles les d'admetre gentils al cristianisme sense exigir-los el respecte a les tradicions jueves com la circumcisió (ell mateix era ciutadà romà i per tant una prova de la veracitat de la conclusió). Segons una tradició, ja no va tornar a Jerusalem i restà a Antioquia.

Segons altres, anà amb Pau, ja separat de Bernabeu, i Timoteu a Listra. Amb Pau, guareix una dona posseïda pel dimoni a Filipos i protagonitza diversos aldarulls amb jueus hostils al cristianisme, segons es narra als Fets dels Apòstols. També fou amb Pau a Tessalònica, on, després d'haver convertit algunes persones, foren perseguits i es refugiaren a la casa de Jàson de Tars. Anaren després a Berea i, quan Pau marxà a Atenes, Silas continuà a Tessalònica amb Timoteu.

A Corint, torna a trobar Pau, com diu l'Epístola als Corintis. Des de llavors no se'n sap res més. Cap al 62-64 es troba vora Pere apòstol i potser redactà la Primera Epístola de Pere adreçada a les comunitats d'Àsia Menor. Segons Adolf von Harnack podria haver estat l'autor de l'Epístola als Hebreus.^[1]

És celebrat el 13 de juliol pels catòlics, el 26 de gener pels luterans i el 30 de juliol pels ortodoxos.

Notes

Viccionari