Gabrielsonita

Gabrielsonita
Fórmula química	PbFe(AsO₄)(OH)
Epònim	Olof Gabrielson
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.26
Dana	41.5.1.5
Heys	20.5.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,86Å; b = 5,98Å; c = 8,62Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	marró verdós, negre
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	6,67 g/cm³ (mesurada); 6,69 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	n = 2,
Birefringència	δ = 0,000
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 80° a 90°
Dispersió òptica	r<v visible
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1966-011
Any d'aprovació	1966
Símbol	Gbr
Referències	[1]

La gabrielsonita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Rep el nom en honor del mineralogista suec Olof Erik Gabrielson (Örebro, 10 de desembre de 1912 - 28 de gener de 1980) qui va estar a la Universitat d'Estocolm i més tard al Museu de Història Natural de Suècia.

Característiques

La gabrielsonita és un arsenat de fórmula química PbFe(AsO₄)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gabrielsonita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la nadorita, la finnemanita, la calcita, la barita i altres minerals del grup de la romeïta. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències