Gal·lienièl·lids

Infotaula d'ésser viuGal·lienièl·lids
Gallieniellidae Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaGallieniellidae Modifica el valor a Wikidata
Millot, 1947
Tipus taxonòmicGallieniella Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
10 gèneres, 56 espècies.[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els gal·lienièl·lids (Gallieniellidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per J. Millot l'any 1947.[2]

Se sospita que els membres d'aquesta família estan especialitzats a caçar formigues. Es pensava que era una família endèmica de Madagascar, però en els anys 80 es van trobar espècies de gal·lienièl·lids en la part meridional de Kenya, el nord-est de l'Argentina, i Austràlia. D'altra banda, l'any 1990, el gènere Drassodella va ser traslladat a la família dels gnafòsids.

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data de 27 de febrer de 2019 hi ha els següents gèneres:[1]

  • Austrachelas Lawrence, 1938Sud-àfrica
  • Drassodella Hewitt, 1916Sud-àfrica
  • Gallieniella Millot, 1947Madagascar, Illes Comores
  • Legendrena Platnick, 1984 – Madagascar
  • Galianoella Goloboff, 2000 – Argentina
  • Meedo Main, 1987Austràlia
  • Neato Platnick, 2002 – Austràlia
  • Oreo Platnick, 2002 – Austràlia
  • Peeto Platnick, 2002 – Austràlia
  • Questo Platnick, 2002 – Austràlia

Superfamília

Els gal·lienièl·lids havien format part dels gnafosoïdeus (Gnaphosoidea), una antiga superfamília formada per set famílies entre les quals calia destacar pel seu nombre d'espècies (any 2006) els gnafòsids (1.975) i els prodidòmids (299). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle xx no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[3][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Gallieniellidae +base de dades . Accés el 22 de febrer de 2019
  2. Millot, Jacques «Une araignée malgache énigmatique, Gallieniella mygaloides n. g., n. sp.» (en francès). Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle de Paris, 2, 19, 1947, pàg. 158-160.
  3. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  4. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. DOI: 10.24436/2. [Consulta: 11 juliol 2018].

Bibliografia

  • Platnick, N.I. «A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)» (pdf). Bulletin of the AMNH, 271, 2002.Abstract
  • Warui, C.; Jocqué, R. «The first Gallieniellidae (Araneae) from Eastern Africa» (pdf). The Journal of Arachnology, 30, 2002, pàg. 307–315. Arxivat de l'original el 2011-08-11 [Consulta: 17 juliol 2007].
  • Goloboff, P.A. «The Family Gallieniellidae (Araneae, Gnaphosoidea) in the Americas» (pdf). Journal of Arachnology, 28, 1, 2000, pàg. 1-6. Arxivat de l'original el 2007-09-30 [Consulta: 17 juliol 2007].

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC