Plectrèurids

Infotaula d'ésser viuPlectrèurids
Plectreuridae Modifica el valor a Wikidata

Mascle de plectrèurid Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPlectreuridae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1893
Tipus taxonòmicPlectreurys Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
2 gèneres, 31 espècies.[1]
Gèneres
  • Kibramoa
  • Plectreurys
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els plectrèurids (Plectreuridae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Eugène Simon el 1893.[2] Són aranyes haplogines, cribel·lades, que construeixen les seves teranyines sota roques i cactus morts. Són poc conegudes i no se'n sap massa de la seva biologia.

A diferència de sicàrids, escitòdids i diguètids, famílies properes, els plectrèurids tenen vuit ulls. En la seva aparença, les femelles de Plectreurys s'assemblen a les grans cribel·lades com els filistàtids. Difereixen però, entre altres detalls, en la disposició dels ulls i en què tenen el primer fèmur, és a dir, el tercer segment de les potes, inclinat.

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data de 4 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 2 gèneres i 31 espècies.[1] El creixement dels darrers anys és rellevant, ja que el 28 d'octubre de 2006 es reconeixien 2 gèneres i 15 espècies. Totes les espècies són de zones desèrtiques dels EUA, Mèxic i el Carib.[3][1]

Els dos gèneres existents són Plectreurys i Kibramoa. En el passat, durant el Juràssic, la família estava més estesa; s'han trobat fòssils a la Xina: de l'Eocè, Palaeoplectreurys baltica dins ambre bàltic i del Miocè, Plectreurys pittfieldi de l'ambre dominicà.[4]

Gèneres i espècies

Gènere Kibramoa Chamberlin, 1924

  • Kibramoa guapa Gertsch, 1958 (EUA, Mèxic)
  • Kibramoa hermani Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA)
  • Kibramoa isolata Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Kibramoa madrona Gertsch, 1958 (EUA)
  • Kibramoa paiuta Gertsch, 1958 (EUA)
  • Kibramoa suprenans (Chamberlin, 1919) (EUA)
    • Kibramoa suprenans pima <smallGertsch, 1958 (EUA)
  • Kibramoa yuma Gertsch, 1958 (EUA)

Gènere Plectreurys <smallSimon, 1893

  • Plectreurys angela Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys ardea Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys arida Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys bicolor Banks, 1898 (Mèxic)
  • Plectreurys castanea Simon, 1893 (EUA)
  • Plectreurys ceralbona Chamberlin, 1924 (Mèxic)
  • Plectreurys conifera Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys deserta Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys globosa Franganillo, 1931 (Cuba)
  • Plectreurys hatibonico Alayón, 2003 (Cuba)
  • Plectreurys misteca Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys mojavea Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys monterea Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys nahuana Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys oasa Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys paisana Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys schicki Gertsch, 1958 (EUA)
  • Plectreurys tecate Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys tristis Simon, 1893 (EUA, Mèxic)
  • Plectreurys valens Chamberlin, 1924 (Mèxic)
  • Plectreurys vaquera Gertsch, 1958 (Mèxic)
  • Plectreurys zacateca Gertsch, 1958 (Mèxic)

Fòssils

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[5]

  • Montsecarachne Selden, 2014a Cretaci
  • Montsecarachne amicorum Selden, 2014a K Montsec
  • Palaeoplectreurys Wunderlich, 2004c Paleogen
  • Plectreurys pittfieldi Penney, 2009 Ambre dominicà

Superfamília Pholcoidea

Els plectrèurids havien format part de la superfamília dels folcoïdeus (Pholcoidea), al costat de fòlcids i diguètids. Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[6][7]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Plectreuridae +base de dades . Accés el 4 de gener de 2019.
  2. Simon, E. (1893a). Histoire naturelle das araignées. Paris 1, 257-488.
  3. Ubick, D. (2005). Plectreuridae. p. 201 in D. Ubick, P. Paquin, P.E. Cushing, and V. Roth (editors). Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, Keene (New Hampshire).
  4. Selden, P.A. «The oldest haplogyne spider (Araneae: Plectreuridae), from the Middle Jurassic of China». Naturwissenschaften, 97, 5, 2010, pàg. 449–59. DOI: 10.1007/s00114-010-0649-z. PMID: 20140419.
  5. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  6. Coddington, 2005, p. 24.
  7. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • The World Spider Catalog, V7.5

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC