Ieoh Ming Pei

Ieoh Ming Pei

(2006)
Nom original	(en) I. M. Pei (zh) 貝聿銘
Biografia
Naixement	(zh) 貝聿銘 26 abril 1917 Canton (República de la Xina)
Mort	16 maig 2019 (102 anys) Manhattan (Estats Units d'Amèrica)
Dades personals
Formació	Graduate School of Design - Master of Architecture (en) MIT School of Architecture and Planning (en) - grau en Arquitectura Universitat de Pennsilvània - cap valor
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Ocupació	arquitecte
Ocupador	Webb and Knapp (1948–1955)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Académie d'architecture Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia Xinesa d'Enginyeria Comitè de 100
Moviment	Estil Internacional
Obra
Obres destacables The Garden Hotel, Guangzhou (en) Planta d'incineració de residus de Bali Mastercard International Global Headquarters (en) (1963) Capella Commemorativa Luce (1981) Piràmide del Louvre (1983) Rock and Roll Hall of Fame (1990) Bank of China Tower
Família
Cònjuge	Eileen Loo (en)
Pare	Tsuyee Pei (en)
Premis (2010)  Medalla d'or del RIBA (2006)  Premi Grans Immigrants (1999)  Ós de Berlín (1994)  doctor honoris causa per la Universitat Tongji (1993)  Medalla Presidencial de la Llibertat (1989)  Praemium Imperiale (1988)  Medalla Nacional de les Arts (1986)  Medalla de la Llibertat (1984)  Premi Eugene McDermott de les Arts al MIT (1983)  Premi Pritzker (1968)  Architecture Firm Award (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Hong Kong  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units  doctor honoris causa per la Universitat Xinesa de Hong Kong  Oficial de la Legió d'Honor

Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019^[1]) va ser un arquitecte estatunidenc d'origen xinès.^[2]

Biografia

Va néixer a Guangzhou, a la Xina. Acabats els seus estudis escolars, als 18 anys es va traslladar als Estats Units per a estudiar arquitectura. Va aconseguir matricular-se en el prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts, on es va graduar el 1940.

Entre 1945 i 1948 va ampliar la seva formació ensenyant a Harvard com a professor adjunt, sota la tutela de dos famosos arquitectes europeus, Marcel Breuer i Walter Gropius. Arran d'això Pei és considerat com un dels successors americans dels grans mestres de l'arquitectura europea.

El 1955 Pei va adoptar la nacionalitat nord-americana i l'any següent va fundar el seu propi despatx d'arquitectura, I. M. Pei and Partners.

Obra

En els seus projectes Pei busca la puresa de línies, unida a una eficàcia funcional, seguint l'anomenat "estil internacional" i els criteris de Gropius.

Utilitza sovint formes abstractes, recorre a materials freds, com l'acer, el ciment i el vidre, i incorpora efectes que resulten impactants per a l'observador. Les seves obres es caracteritzen en moltes ocasions per unes estructures que requereixen solucions valentes. És un dels arquitectes més apreciats del nostre temps. Ha realitzat projectes per tot el planeta.

Obres representatives

• Piràmide del Museu del Louvre (París)
• Rock and Roll Hall of Fame (Cleveland, Ohio)
• Torre del Banc de la Xina (Hong Kong)
• Torre del Banc Morgan Chase (Houston, Texas)
• Edifici del World Trade Center (Barcelona)
• Museu d'Art Johnson, Universitat Cornell (Ithaca, Nova York)
• Torre EDF, La Défense (París)
• Centre de Convencions Javits (Nova York)
• Edifici Hancock (Boston)
• Edifici Est, Galeria Nacional d'Art (Washington DC)
• Ajuntament de (Dallas, Texas)
• Biblioteca Cleo Rogers Memorial (Columbus, Indiana)
• Museu d'Art Everson (Syracusa, Nova York)
• Centre del Christian Science (Boston)
• Edifici a Plau Ville-Marie (Mont-real, Canadà)
• Centre Nacional d'Investigacions Atmosfèriques (Boulder, Colorado)

Premis i reconeixements

El seu treball va ser reconegut el 1983, any que va rebre el premi Pritzker, el guardó de major prestigi internacional en arquitectura. També ha rebut la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arquitectes, el Praemium Imperiale i moltes altres distincions.

Referències

Bibliografia

• Diamonstein, Barbaralee. American Architecture Now. New York: Rizzoli, 1980. ISBN 0-8478-0329-5.
• Heyer, Paul. Architects on Architecture: New Directions in America. New York: Van Nostrand Reinhold, 1993. ISBN 0-442-01751-0.
• Moeller, Gerard M. and Weeks, Christopher. AIA Guide to the Architecture of Washington, D.C. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006.
• von Boehm, Gero. Conversations with I.M. Pei: Light is the Key. Múnic: Prestel, 2000. ISBN 3-7913-2176-5.
• Williams, Paul Kelsey. Southwest Washington, D.C. Charleston, S.C.: Arcadia, 2005.
• Wiseman, Carter. I.M. Pei: A Profile in American Architecture. New York: H.N. Abrams, 2001. ISBN 0-8109-3477-9.