Robert Venturi
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Robert Charles Venturi 25 juny 1925 Filadèlfia (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 18 setembre 2018 (93 anys) Filadèlfia (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Malaltia d'Alzheimer |
| Dades personals | |
| Formació | escola d'arquitectura de la Universitat de Princeton - arquitectura Acadèmia Episcopal Acadèmia Americana a Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura i arquitectura postmoderna |
| Ocupació | arquitecte, fotògraf, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Pennsilvània, professor d'universitat Universitat Yale Universitat Harvard Universitat de Princeton |
| Membre de | Societat Filosòfica Americana Acadèmia de Sant Lluc American Institute of Architects (en)  AIA Philadelphia (en) Phi Beta Kappa Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Accademia delle Arti del Disegno |
| Moviment | Arquitectura postmoderna i postmodernitat |
| Alumnes | Peter Corrigan i Amy Weinstein |
| Artistes relacionats | Denise Scott Brown: Robert Venturi and Denise Scott Brown (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Denise Scott Brown (1967–2018) |
Premis
| |
 | |
Robert Venturi (Filadèlfia, 25 de juny de 1925 - Filadèlfia, 18 de setembre de 2018) [1]va ser un arquitecte estatunidenc, guanyador del ler Premi Pritzker de 1991.
Biografia
Es va formar en Princeton el 1947, i va treballar amb Eero Saarinen i Louis Kahn abans de formar la seva pròpia empresa amb John Rauch.[2] Va donar classes a la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer la seva esposa Denise Scott Brown, que es va fer sòcia de l'empresa el 1967.[3] El 1989, Rauch va deixar l'empresa, que llavors va passar a dir-se Venturi, Scott Brown and Associates.
Venturi va ser un crític ferreny de l'arquitectura moderna, publicant el seu manifest Complexitat i Contradicció en l'Arquitectura el 1966, considerat com una de les bases de les transformacions que tindrien lloc en l'arquitectura en les dècades de 1970 i 1980. En aquesta obra, Venturi considera que la cultura contemporània ja va acceptar la contradicció com condició existencial i en tots els sectors es manifesta la impossibilitat d'aconseguir una síntesi total i completa de la realitat. Fins i tot la matemàtica sembla haver perdut els mateixos fonaments racionals - com s'observa en el Teorema d'incompletesa de Gödel,[4] segons el qual tot sistema axiomàtic prou complet és incoherent en el seu interior, presentant proposicions "indecidibles" pel que fa a la seva veritat o falsedat. Encara que crític amb relació al moviment modernista, el text es col·loca en una condició de complementarietat i diàleg amb els mestres.
Tot i que rebutjant el less is more — frase del poeta Robert Browning,[5] adoptada per Ludwig Mies van der Rohe — Venturi va en recerca d'elements complexos i contradictoris fins i tot en l'interior d'obres produïdes pel moviment modern, reconeixent en tals contradiccions el vehicle portador d'un sentiment poètic i expressiu universal. Aquest sentiment es manifesta des de sempre, en totes les èpoques, just en arquitectures menors o espontànies i és l'expressió típica de totes les fases del manierisme. Del Cinquecento italià, amb Palladio o Borromini, fins Sullivan i, més recentment, Alvar Aalto, Le Corbusier i Kahn, l'autor busca mostrar, a través de molts exemples, la seva idea de complexitat i contradicció en arquitectura.
El 18 de setembre de 2018, Venturi va morir en la seva casa de Filadèlfia, a 93 anys. Segons parents propers, la seva mort va ser causada per complicacions de la malaltia d'Alzheimer.[6]
Obres publicades
- Complexity and Contradiction in Architecture, The Museum of Modern Art Press, New York 1966.
- Learning from Las Vegas (amb Don Scott Brown i S. Izenour), Cambridge ME LA, 1972,
- Iconography and Electronics upon la Generic Architecture: La View from the Drafting Room, MIT Press, 1998.
- Architecture les Signs and Systems (amb Don Scott Brown), Harvard University Press, 2004.
Referències
- ↑ «Robert Venturi, pioneer of Postmodernism, passes away» (en anglès americà), 19-09-2018. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Rauch, John K., Jr. (b. 1930) -- Philadelphia Architects and Buildings». [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Architects - AIA». [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Willard, Dan E. «Self-verifying axiom systems, the incompleteness theorem and related reflection principles» (en anglès). The Journal of Symbolic Logic, 66, 2, 2001-06, pàg. 536–596. DOI: 10.2307/2695030. ISSN: 0022-4812.
- ↑ Zeitung, Süddeutsche. «Wider die Langweile» (en alemany). [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Bernstein, Fred A. (en anglès) The New York Times, 19-09-2018 [Consulta: 19 setembre 2018].
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
1979 Philip Johnson · 1980 Luis Barragán · 1981 James Stirling · 1982 Kevin Roche · 1983 Ieoh Ming Pei · 1984 Richard Meier · 1985 Hans Hollein · 1986 Gottfried Bohm · 1987 Kenzō Tange · 1988 Gordon Bunshaft i Oscar Niemeyer · 1989 Frank Gehry · 1990 Aldo Rossi · 1991 Robert Venturi · 1992 Álvaro Siza Vieira · 1993 Fumihiko Maki · 1994 Christian de Portzamparc · 1995 Tadao Ando · 1996 Rafael Moneo · 1997 Sverre Fehn · 1998 Renzo Piano · 1999 Norman Foster · 2000 Rem Koolhaas · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron · 2002 Glenn Murcutt · 2003 Jørn Utzon · 2004 Zaha Hadid · 2005 Thom Mayne · 2006 Paulo Mendes da Rocha · 2007 Richard Rogers · 2008 Jean Nouvel · 2009 Peter Zumthor · 2010 Estudi SANAA · 2011 Eduardo Souto de Moura · 2012 Wang Shu · 2013 Toyō Itō · 2014 Shigeru Ban · 2015 Frei Otto · 2016 Alejandro Aravena · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi · 2019 Arata Isozaki · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal · 2022 Diébédo Francis Kéré · 2023 David Chipperfield · 2024 Riken Yamamoto |
