Isòtops del samari

El samari (Sm) natural es compon de quatre isòtops estables, el ¹⁴⁴Sm, ¹⁵⁰Sm, el ¹⁵²Sm i el ¹⁵⁴Sm, i tres radioisòtops de llarg període de semidesintegració, el ¹⁴⁷Sm (1,06x10¹¹anys), el ¹⁴⁸Sm (7x10¹⁵ anys) i el ¹⁴⁹Sm 2x10¹⁵ anys), sent el ¹⁵²Sm el més abundant amb un 26,75% d'abundància natural). El ¹⁴⁶Sm té també un període de semidesintegració bastant llarg (10⁸anys), però existeix naturalment com a petites traces romanents de la nucleosíntesi de la supernova original.^[1]

El ¹⁵¹Sm té un període de semidesintegració de 90 anys, i el ¹⁴⁵Sm de 340 dies. Tota la resta de radioisòtops tenen períodes de semidesintegraicó menors als dos dies, i la majoria menors de 48 segons. Aquest element també té cinc isòmers nuclears sent el més estable el ^141mSm (t_½ 22,6 minuts), ^143m1Sm (t_½ 66 segons) i el ^139mSm (t_½ 10.7 segons).

Els isòtops amb vida més llarga, el ¹⁴⁶Sm, el ¹⁴⁷Sm, ai el ¹⁴⁸Sm es desintegren primàriament per emissió alfa a isòtops del neodimi. Isòtops inestables més lleugers dels samari es desintegren primàriament per captura electrònica a isòtops del prometi, mentre que els més pesants es desintegren per emissió beta a isòtops de l'europi

Els isòtops del samari s'usen en la datació samari-neodimi per a determinar la relació d'edats de les roques i els meteorits.

El samarium-151 és un producte de fissió de vida mitjana i actua com a verí neutrònic en el cicle del combustible nuclear. El producte de fissió estable del Samarium-149] és també un verí neutrònic.

Massa atòmica estàndard: 150.36(2) u

Taula

Notes

• Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició es troba per sota d'aquests valors. La incertesa de la massa atòmica pot excedir els valors en aquells casos.
• Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
• Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

Referències

• Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
• Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
• Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
  • Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
  • National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
  • David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.