Llengües japòniques

Infotaula de família lingüísticaLlengües japòniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaJapó Japó
Nadius125.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües asiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologjapo1237 Modifica el valor a Wikidata
Codi Linguasphere45-C Modifica el valor a Wikidata

Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.

Llengües de la família

Les llengües japòniques són:

  • Japonès (日本語)
    • Japonés oriental (avui dia representat parcialment per la parla de les illes Aogashima, Hachijō, Minamidaitō, Kitadaitō i algunes petites illes més).
    • Japonès occidental (representat per tots els dialectes japonesos de les illes principals).
      • Japonès occidental de l'est, inclou a la majoria dels dialectes a l'est de la regió de Kansai.
      • Japonès occidental de l'oest, inclou a la majoria dels dialectes a l'oest de la regió de Kantō.
      • Japonès de Kyūshū, amb tots els dialectes de l'illa de Kyūshū.
  • Llengües ryukyuenques (琉球語)
    • Llengua amami (奄美語)
      • Dialectes del nord
        • Tanegashima
        • Yakushima
        • Oshima septentrional
      • Dialectes del sud
        • Oshima meridional
        • Yoron
    • Okinawenc (沖縄語)
      • Kunigami (també okinawenc septentrional)
      • Ie
      • Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard)
        • Principal
        • Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent)
    • Miyako (宮古語)
      • Miyako
      • Irabu
    • Yaeyama (八重山語)
      • Ishigaki
      • Iriomote
      • Taketomi
    • Yonaguni (与那国語)

Relacions amb altres famílies

No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:

  • La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje.
  • Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família.
  • També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica.
  • Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica[1][2] però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.

En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia central al llarg de mil·lennis.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües japòniques són:[3]

GLOSA Numerals sinítics Numerals japònics
Sino-
japonès
Xinès
clàssic
Japonès
antic
Japonès
modern
Kunigami Yaeyama PROTO-
JAPÒNIC
'1' itɕi
ichi
*i̯it pijto çitoʦɯ
hitotsu
tʼiːtʃʼi pituʦy *piːto-tu
'2' ɲi
ni
*ńii̯ puta ɸɯtɑtsɯ
futatsu
tʼaːtʃʼi huta:ʦy *putaː-tu
'3' saɴ
san
*sam uru-fu mitːsɯ
mittsu
miːtʃʼi my:ʦy *miː-tu
'4' ɕi
shi
*sî jo < * do jotːsɯ
yottsu
ju:tʃʼi ju:ʦy *ju-tu
'5' ɡo
go
*ŋwo itu itsɯtsɯ
isutsu
ʔitʃʼtʃʼi issy *itu-tu
'6' ɾokɯ
roku
*li̯uk mu- mɯtːsɯ
muttsu
mu:tʃʼi ny:tsy / mu:ʦy *mu-tu
'7' ɕitɕi
shichi
*tsʰit nana nɑnɑtsɯ
nanatsu
nanatʃʼi nanaʦy *nana-tu
'8' hɑtɕi
hachi
*pat ja < * da jɑtːsɯ
yattsu
ja:tʃʼi ja:ʦy *ja:-tu
'9' kʲɯː
kyuu
*ki̯u kokono- kokonotsɯ
kokonotsu
kukunutʃʼi hakonaʦy *kokono-tu
'10' dʑɯː
juu
*ʂip towo toː
too
tu: tu: *towo

Referències

  1. [enllaç sense format] http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf[Enllaç no actiu] The Austro-Tai-Japonese Hypothesis.
  2. L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf[Enllaç no actiu] "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
  3. «Japonic Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 12 juny 2012].

Bibliografia

  • Miyake, Marc Hideo. (2008). Old Japanese: a Phonetic Reconstruction. London: RoutldegeCurzon. ISBN 0415305756/ISBN 9780415305754; OCLC 51163755
  • Shimabukuro, Moriyo. (2007). The Accentual History of the Japanese and Ryukyuan Languages: a Reconstruction. London: Global Oriental. ISBN 190190363X/ISBN 9781901903638; OCLC 149189163

Enllaços externs

  • (anglès) Ethnologue: llengües de la família japònica
  • (anglès) Llista de llengües del projecte MultiTree Project: Arbres de la família japònica


  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres