Llengües khoisànides

Infotaula de família lingüísticaLlengües khoisànides

En blau cel, les llengües khoisànides
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Nadius370.000 Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2khi Modifica el valor a Wikidata

Les llengües khoisànides són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'Àfrica, al sud-est i a l'est. Aquest grup de llengües constitueixen segons alguns experts una família lingüística, si bé sectors acadèmics afirmen que manca documentació suficient per establir-ho amb seguretat. La majoria d'escrits antics són fets per missioners i no per parlants nadius, i de moltes llengües no es posseeix cap registre.

Destaca la presència de clics (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a fonema, que ha estat incorporat com a manlleu en altres famílies lingüístiques de la zona. Tot el sistema consonàntic és força ric.

Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per a determinar-ne la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el vocabulari amb composts. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.

El nama és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de Namíbia. La llengua sandawe (de Tanzània) n'és la segona, amb 40.000 parlants, encara que actualment se l'acostuma a classificar com a llengua aïllada. I la llengua ju, la tercera, amb 30.000 parlants. Altres modalitats lingüístiques khoisànides estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.

L'origen del nom khoisan es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llengües, els khoikhois (sovint anomenats hotentots) i el que els antropòlegs anomenen sans (boiximans, san és el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Köhler, O. (1971) 'Die Khoe-sprachigen Buschmänner der Kalahari', Forschungen zur allgemeinen und regionalen Geschichte. (Festschrift Kurt Kayser). Wiesbaden: F. Steiner, 373–411.
  • Treis, Yvonne (1998) 'Names of Khoisan languages and their variants', in Schladt, Matthias (ed.) Language, Identity, and Conceptualization among the Khoisan. Köln: Rüdiger Köppe, 463–503.
  • Vossen, Rainer (1997) Die Khoe-Sprachen. Ein Beitrag zur Erforschung der Sprachgeschichte Afrikas. Köln: Rüdiger Köppe.
  • Westphal, E.O.J. (1971) 'The click languages of Southern and Eastern Africa', in Sebeok, T.A. (ed.) Current trends in Linguistics Vol. 7: Linguistics in Sub-Saharan Africa. Berlin: Mouton, 367–420.
  • Winter, J.C. (1981) 'Die Khoisan-Familie'. In Heine, Bernd, Schadeberg Thilo C. & Wolff, Ekkehard (eds.) Die Sprachen Afrikas. Hamburg: Helmut Buske, 329–374.
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
Registres d'autoritat