Nova esquerra

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. fr Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

La Nova Esquerra o New Left en anglès va ser el nom utilitzat per a descriure un conjunt de moviments d'esquerra i extrema esquerra en diferents països durant els anys 1960 i 1970. Els seus plantejaments van ser socials, econòmics, filosòfics, fins i tot psicològics (vegeu l'antipsiquiatria). Es va formar en gran part en els moviments crítics de l'esquerra tradicional, la qual se centra principalment en el treball i les lluites dels treballadors (el moviment obrer, el sindicalisme i els partits d'esquerra).

La nova contestació social

Els moviments de la Nova Esquerra, tot i que en gran manera es basen en els vells anàlisis marxistes o llibertaris, adopten una més àmplia definició d'activisme polític i crítica social. Per exemple, molts cercles polítics de l'època articularen una crítica mordaç dels valors socials dominants, i, en particular, sobre l'autoritat i el treball (per exemple, els situacionistes).

Tant a Amèrica del Nord i els Estats Units com a Europa s'associà amb el moviment hippie, amb l'agitació estudiantil als campus universitaris (maig del 68) i a una redefinició de la contestació social i l'opressió: ja no és només la classe, sinó que també la raça, el gènere o la sexualitat (revolució sexual), fins i tot, l'explotació animal (antiespecisme). A Gran Bretanya es va caracteritzar per un moviment intel·lectual, sobretot, que va intentar corregir el que molts identificaven com a errors d'anàlisi i estratègia dels partits de la vella esquerra de la societat de la postguerra. Des de 1960 van publicar la revista New Left Review que des de 2000 va tenir també una versió en castellà. Més enllà de la dècada de 1970, la Nova Esquerra va decaure tant perquè els seus principals activistes passaren a nous partits i noves organitzacions de lluita per la justícia social (ONG's), per canvi d'ideologia, per haver-se passat cap a estils de vida alternatius, per haver mort o tornat políticament inactius.

Avui en dia, el segell distintiu d'aquesta nova esquerra es va sentir amb força a través dels moviments alterglobalització, l'anticapitalisme i antifeixisme, així com organitzacions i grups autònoms que reivindiquen la seva influència.

Inspiracions i influències

Personatges clau

Altres personatges relacionats

Vegeu també

• Marxisme llibertari
• Situacionisme
• Autonomisme

Referències

Enllaços externs

• • New Left Review
  • Monthly Review