Pablo Garnica y Echevarría

Pablo Garnica y Echevarría

Biografia
Naixement	28 desembre 1876 Madrid
Mort	12 desembre 1959 (82 anys) Madrid
Ministre de Proveïments
9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
← Joan Ventosa i Calvell Baldomero Argente del Castillo →
Ministre de Gràcia i Justícia
12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920
← Pascual Amat y Esteve Gabino Bugallal Araujo →
Diputat al Congrés dels Diputats
24 de març de 1902 – 15 de setembre de 1923
← José de Garnica y Díaz - →
Circumscripció	Cabuérniga
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 21 de febrer de 1946
← - - →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Fills	Pablo Garnica Mansi
Pare	José de Garnica (en)
Procurador a Corts 16 març 1943 – 21 febrer 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Ministre d'Abastiments 9 novembre 1918 – 5 desembre 1918 ← Joan Ventosa i Calvell – Baldomero Argente del Castillo → Diputat al Congrés dels Diputats

Pablo Garnica y Echevarría (Madrid, 28 de desembre de 1876 - Madrid, 12 de desembre de 1959) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i de Proveïments durant el regnat d'Alfons XIII. Sempre vinculat a Cantàbria,^[1] va ser membre del Partit Liberal i va obtenir acta de diputat per Santander a totes les eleccions celebrades entre 1901 i 1923. El 1943 va passar a ser procurador a Corts per designació del cap de l'Estat.

En l'elecció parcial celebrada el 9 de març de 1902 és triat diputat per la circumscripció de Santander, districte de Cabuérniga, obtenint 6.933 vots (tots els emesos) substituint José de Garnica y Díaz.^[2] Va repetir a les eleccions de 30 d'abril de 1903, obtenint 6.702 vots dels 6.808 emesos.^[3] Resulta escollit durant vuit eleccions més per aquesta circumscripció fins a les de 29 de març de 1923, abandonant el seu càrrec el 15 de setembre del mateix any.^[4]

Va ser ministre de Proveïments entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 en un gabinet presidit per Manuel García Prieto. Va ser també ministre de Gràcia i Justícia entre el 12 de desembre de 1919 i el 5 de desembre de 1920 sota la presidència de Manuel Allendesalazar.

Va ser Procurador en Corts, designat pel cap de l'Estat, durant la I Legislatura, constituïdes el 16 de març de 1943.^[5]

Va ser un dels disset procuradors que juntament amb altres deu personalitats signen el Manifest dels Vint-i-set, promogut pel també procurador Joan Ventosa i Calvell amb l'esperança d'una restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó i Battenberg i la reconstrucció del seu vell partit la Lliga Catalana.^[6]

Referències

Bibliografia

• Gran Enciclopedia de Cantabria. Volumen IV.. 2002, p.110. 

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Ventosa i Calvell	Ministre de Proveïments (novembre-desembre) 1918	Succeït per: Baldomero Argente del Castillo
Precedit per: Pascual Amat y Esteve	Ministre de Gràcia i Justícia 1919 - 1920	Succeït per: Gabino Bugallal Araujo
Premis i fites
Precedit per: Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 29 1945-1959	Succeït per: Pío Ballesteros Álava