Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Bermúdez de Castro
Nom original	(es) Salvador Bermúdez de Castro, 2º Duque de Ripalda
Biografia
Naixement	1r novembre 1863 Madrid
Mort	20 gener 1945 (81 anys) Madrid
Ministre d'Estat
27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915
← Juan Navarro Reverter Miguel Villanueva Gómez →
11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917
← Juan Alvarado y del Saz Manuel García Prieto →
20 de juliol de 1919 – 14 d'agost de 1921
← Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda →
Governador del Banc d'Espanya
març de 1922 – gener de 1923
← Lluís Sedó i Guichard Tirso Rodrigáñez y Sagasta →
Alcalde de Madrid
25 de juliol de 1903 – 23 de desembre de 1904
← Vicente Cabeza de Vaca Gonzalo de Figueroa y Torres →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de la Història
Família
Fills	Salvador Bermúdez de Castro y Bernales
Pare	Manuel Bermúdez de Castro y Díez
Parents	Joseph O'Lawlor (avi matern) Salvador Bermúdez de Castro y Díez (oncle patern) Joaquín Sánchez de Toca Calvo (sogre)
Premis (1919)  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa
Governador del Banc d'Espanya 1922 – 1923 Alcalde de Madrid 1903 – 1904 ← Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba – Gonzalo Figueroa y Torres → Diputat al Congrés dels Diputats 1891 – Ministre d'Afers Exteriors

Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Trajectòria

Fill de Manuel Bermúdez de Castro y Díez, ministre d'Isabel II, i de María de la Encarnación O'Lawlor y Caballero, filla petita de Joseph O'Lawlor, general espanyol nascut a Irlanda.^[1] El seu cosí Richard Lalor fou un polític nacionalista irlandès. A la mort del seu pare fou II Marquès de Lema i Duc de Ripalda. Es casà el 1901 amb María Sánchez de Toca y Ballester.^[2] Va ser alcalde de Madrid entre 1903 i 1904, governador del Banc d'Espanya entre 1922 i 1923, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.^[3][4]

Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat pel districte de Tinéu (Astúries) i Vall-de-roures (Aragó) en les eleccions celebrades entre 1891 i 1923.^[5][6] Va ser ministre d'Estat entre el 27 d'octubre de 1913 i el 9 de desembre de 1915 en un govern presidit per Eduardo Dato. Entre l'11 de juny i el 30 de novembre de 1917 tornaria a ocupar la cartera d'Estat en un gabinet presidit novament per Dada. Finalment, entre el 20 de juliol de 1919 i el 14 d'agost de 1921 tornaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat als successius governs que van presidir Sánchez de Toca, Allendesalazar i Dato.^[7]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936.^[8]

Obres

• Estudios históricos y críticos (1913)
• Mis recuerdos (1881-1901) (1930)
• De la revolución a la restauración (1927)
• Cánovas o el hombre de estado (1931)
• La política exterior española a principios del siglo XX (1935

Referències

Enllaços externs

• Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.126. 

Càrrecs públics
Precedit per: Vicente Cabeza de Vaca	Alcalde de Madrid 1903-1904	Succeït per: Gonzalo de Figueroa y Torres
Precedit per: Juan Navarro Reverter Juan Alvarado y del Saz Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda	Ministre d'Estat 1913-1915 (juny-novembre) 1917 1919-1921	Succeït per: Miguel Villanueva Gómez Manuel García Prieto Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Precedit per: Lluís Sedó i Guichard	Governador del Banc d'Espanya 1922-1923	Succeït per: Tirso Rodrigáñez y Sagasta
Premis i fites
Precedit per: Alejandro Pidal y Mon	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla n. 35 1913-1945	Succeït per: Ramón Carande Thovar
Precedit per: Julià Ribera Tarragó	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira O 1935-1945	Succeït per: Félix de Llanos y Torriglia
Precedit per: Vicente Santamaría de Paredes	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 13 1924-1945	Succeït per: Josep Maria Trias de Bes i Giró