Abilio Calderón Rojo

Abilio Calderón Rojo

Retrat d'Abilio Calderón publicat en 1908 a La Ilustración Financiera
Biografia
Naixement	22 febrer 1867 Grijota (província de Palència)
Mort	10 juliol 1939 (72 anys) Palència (Espanya)
Diputat a les Corts republicanes
21 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Palència
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Agrari 23 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Palència
Diputat al Congrés dels Diputats
3 juliol 1931 – 2 febrer 1939 Circumscripció electoral: Palència
Diputat a les Corts republicanes
3 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Palència
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
8 març 1922 – 7 desembre 1922 ← Leopoldo Matos y Massieu – Joaquín Chapaprieta Torregrosa →
Ministre de Foment d'Espanya
20 juliol 1919 – 20 desembre 1919 ← Ángel Ossorio y Gallardo – Amalio Gimeno Cabañas →
Governador civil de la província de Madrid
13 juny 1917 – 26 novembre 1917 ← Alexandre Rosselló i Pastors – Luis López-Ballesteros →
Diputat al Congrés dels Diputats
22 abril 1898 – 15 setembre 1923
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat, propietari
Partit	Partit Liberal Conservador

Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Membre del Partit Conservador inicia la seva carrera política com a diputat al Congrés a l'obtenir un escó en les eleccions de 1898 en representació de Palència, escó que tornaria a obtenir en tots els processos electorals celebrats fins a 1923 i, després de la dictadura del general Primo de Rivera, en les tres eleccions celebrades durant la II República formant part, en la primera d'elles, de la facció política denominada castellanista agrària independent (l'únic que figura en l'arxiu del Congrés dels Diputats amb tal adscripció)^[1] i a les dues següents com a independent.

Va ocupar el càrrec de director general d'Administració Local i d'Obres Públiques, sent autor de la llei que feia el Canal de Castella un canal de reg. També fou governador civil de Madrid en 1917. Va ser nomenat ministre de Foment entre el 20 de juliol i el 12 de desembre de 1919 en el govern que va presidir Sánchez de Toca i ministre de Treball, Comerç i Indústria entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el gabinet presidit per Sánchez Guerra.^[2]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta de 1936 qui, designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938, van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

El seu nebot-besnet, Ramón Calderón, va ser elegit president del Reial Madrid en 2006.

Referències

Bibliografia

• Barreda, Pedro-Miguel. Don Abilio Calderón Rojo: Palencia paso a paso. Palencia: Caja España, 1991. ISBN 84-87739-18-0
• Fraile Hijosa, Mariano «D. Abilio Calderón Rojo, defensor del Nuncio del Tribunal de la Rota en el congreso de la II Republica». Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, 52, 1985, pàg. 193-254.

Càrrecs públics
Precedit per: Ángel Ossorio y Gallardo	Ministre de Foment 1919	Succeït per: Amalio Gimeno y Cabañas
Precedit per: Leopoldo Matos y Massieu	Ministre de Treball 1922	Succeït per: Joaquín Chapaprieta Torregrosa