Francisco Bergamín y García

Francisco Bergamín y García

(1922)
Biografia
Naixement	6 octubre 1855 Campillos (Província de Màlaga)
Mort	13 febrer 1937 (81 anys) Madrid
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació 4 desembre 1922 – 7 desembre 1922 ← Joaquín Fernández Prida – Santiago Alba Bonifaz → Ministre d'Hisenda 8 març 1922 – 4 desembre 1922 ← Francesc Cambó i Batlle – Juan José Ruano de la Sota → Ministre de la Governació 5 maig 1920 – 1r setembre 1920 ← Joaquín Fernández Prida – Gabino Bugallal Araujo → Ministre d'Educació, Cultura i Esports 27 octubre 1913 – 11 desembre 1914 ← Joaquín Ruíz Giménez – Gabino Bugallal Araujo → Senador al Senat espanyol Diputat al Congrés dels Diputats
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, periodista, polític, assessor legal
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Família
Cònjuge	Rosario Gutiérrez López
Fills	José Bergamín Gutiérrez, Rafael Bergamín Gutiérrez

Francisco Bergamín y García^[1] (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Casat amb Rosario Gutiérrez López, va tenir tretze fills, entre ells l'escriptor José Bergamín^[2] i l'arquitecte Rafael Bergamín.

Periodista en la seva joventut, com a polític va arribar a ser diputat per la seva ciutat d'origen. Va ser, a més, catedràtic —va ingressar molt jove en l'escalafó de Comerç, amb 25 anys, i va formar part del Claustre de professors de l'Escola de Comerç de la capital— i jurista. Es va exercir com a degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.

Catedràtic de Dret Mercantil des de 1895, va ser membre del Partit Liberal Conservador. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Màlaga en les eleccions de 1886, escó que tornaria a obtenir en les successives fins a passar, en 1914, al Senat com a membre vitalici.

Va ser director general d'Hisenda en el Ministeri d'Ultramar, vicepresident del Congrés i conseller d'Instrucció Pública; Eduardo Dato el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles arts (27 d'octubre de 1913 - 11 de desembre de 1914), de Governació (5 de maig - 1 de setembre de 1920), d'Hisenda (8 de març - 4 de desembre de 1922) i, finalment, des d'aquesta última data ocuparà per sol tres dies la cartera de ministre d'Estat. D'ell escriuria José Ortega y Gasset a El Sol, el 12 de maig de 1920: "En el gabinet hi ha dos homes infinitament intel·ligents i infinitament temibles: un és el senyor Bergamín, un malagueny fred". El Col·legi Bergamín de Màlaga, fundat en 1916,^[3] fou batejat amb el seu cognom en honor seu.^[4]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Joaquín Ruíz-Giménez	Ministre d'Instrucció Pública 1913-1914	Succeït per: Gabino Bugallal Araujo
Precedit per: Joaquín Fernández Prida	Ministre de la Governació (maig-setembre) 1920	Succeït per: Gabino Bugallal Araujo
Precedit per: Francesc Cambó i Batlle	Ministre d'Hisenda (març-desembre) 1922	Succeït per: Juan José Ruano de la Sota
Precedit per: Joaquín Fernández Prida	Ministre d'Estat (desembre) 1922	Succeït per: Santiago Alba Bonifaz
Precedit per: Augusto González-Besada y Mein	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1919-1923	Succeït per: Felipe Clemente de Diego Gutiérrez