La llista de Schindler

La llista de Schindler

Schindler's List
Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
Direcció	Steven Spielberg
Protagonistes	Ralph Fiennes Liam Neeson Ben Kingsley Caroline Goodall Embeth Davidtz Jonathan Sagall Beatrice Macola Andrzej Seweryn Alexander Held Elina Löwensohn Anna Mucha Friedrich von Thun Götz Otto Mark Ivanir Paweł Deląg Henryk Bista Hans-Jörg Assmann Ludger Pistor Jochen Nickel Olaf Lubaszenko Joachim Paul Assböck Agnieszka Wagner Erwin Leder Bettina Kupfer Maja Ostaszewska Jerzy Nowak Maria Peszek Branko Lustig Tadeusz Bradecki August Schmölzer Alexander Strobele Maciej Kozłowski Tadeusz Huk Piotr Polk Jan Jurewicz Edward Linde-Lubaszenko Hans-Michael Rehberg Ezra Dagan Geno Lechner Rami Heuberger Martin Semmelrogge Wilhelm Manske Thomas Morris Razia Israeli Norbert Weisser Grzegorz Damięcki Małgorzata Gebel Miri Fabian Grzegorz Kwas Wojciech Klata Daniel Del Ponte
Producció	Steven Spielberg, Branko Lustig, Gerald R. Molen i Kathleen Kennedy
Dissenyador de producció	Ewa Braun
Guió	Steven Zaillian
Música	John Williams
Fotografia	Janusz Kamiński
Muntatge	Michael Kahn
Vestuari	Anna B. Sheppard
Productora	Amblin Entertainment
Distribuïdor	Universal Studios, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	15 desembre 1993
Durada	195 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Cracòvia
Color	en blanc i negre i en color
Format	1.85:1
Pressupost	22.000.000 $
Recaptació	322.139.355 $ (mundial) 96.898.818 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Schindler's Ark
Gènere	cinema bèl·lic, cinema biogràfic, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Qualificació MPAA	R
Tema	Segona Guerra Mundial, Holocaust, treball forçós, Oskar Schindler i rescat de jueus durant l'Holocaust
Lloc de la narració	Cracòvia, Gueto de Cracòvia, Płaszów, Auschwitz i camp de treball de Brünnlitz
Època d'ambientació	1939, dècada del 1940, Segona Guerra Mundial i Holocaust
Representa l'entitat	Oskar Schindler
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1994) Oscar al millor actor (1994) Oscar a la millor direcció (1994) Oscar a la millor fotografia (1994) Oscar al millor muntatge (1994) Oscar al millor guió adaptat (1994) Oscar al millor vestuari (1994) Oscar a la millor pel·lícula (1994) Oscar al millor maquillatge (1994) Oscar a la millor direcció artística (1994) Oscar a la millor banda sonora (1994) Oscar al millor so (1994)
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1994) Premi Amanda a la millor pel·lícula estrangera (1994) Oscar a la millor direcció (1994) Oscar a la millor fotografia (1994) Oscar al millor muntatge (1994) Oscar al millor guió adaptat (1994) Oscar a la millor direcció artística (1994) Oscar a la millor banda sonora (1994) BAFTA a la millor pel·lícula (1993) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades National Board of Review Award a la millor pel·lícula Premi Dallas-Fort Worth Film Critics Association a la millor pel·lícula (1993)
Lloc web	universalstudiosentertainment.com…

La llista de Schindler (títol original en anglès: Schindler's List) és una pel·lícula del 1993 basada en el llibre Schindler's Ark de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel·lícula va ser guardonada amb 7 Oscar, entre ells el de millor director. La pel·lícula es va doblar al català.^[1]

Argument

La pel·lícula descriu la història verdadera d'un Just entre les nacions, Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Płaszów, sense ocultar però els defectes d'un personatge una mica ambigu i intentant treure un benefici material de la situació.

No pensant al principi més que en el seu benefici, utilitzant una mà d'obra jueva barata a la seva fàbrica, Oskar Schindler no s'adonarà veritablement de l'horror i la bogeria nazi fins que assisteix a la liquidació del Gueto de Cracòvia pel comandant de les SS Amon Göth, i particularment veient una petita noia amb un abric vermell perduda en la massacre. Des de llavors, intentarà, ajudat del seu comptable Itzhak Stern, salvar el màxim possible de vides.

Mentre que el camp dirigit per Amon Göth rep l'ordre de tancar i que milers de jueus han de ser transferit llavors a Auschwitz, Schindler decideix comprar 1.200 aquests homes per «protegir-los» tot contractant-los a la nova fàbrica d'armes que ha obert. Redacta llavors la llista que conté els noms dels qui seran salvats. En aquesta fàbrica prohibeix als guardians tota malifeta sobre els empleats i acabarà fins i tot sabotejant la seva pròpia mercaderia.

Alguns mesos més tard, la guerra s'acaba. Oskar Schindler i la seva dona deixen el país perseguits com a criminals de guerra pels aliats, però no sense haver dit abans adéu als 1.200 jueus que ha salvat i d'haver rebut d'aquests un anell portant la màxima: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer».^[2]

Repartiment

• Liam Neeson: Oskar Schindler
• Ben Kingsley: Itzhak Stern
• Ralph Fiennes: Amon Göth
• Caroline Goodall: Emilie Schindler
• Jonathan Sagall: Poldek Pfefferberg
• Embeth Davidtz: Helen Hirsch
• Malgoscha Gebel: Victoria Klonowska
• Shmulik Levy: Wilek Chilowicz
• Mark Ivanir: Marcel Goldberg
• Béatrice Macola: Ingrid
• Andrzej Seweryn: Julian Scherner
• Friedrich von Thun: Rolf Czurda
• Krzysztof Luft: Herman Toffel
• Harry Nehring: Leo John
• Norbert Weisser: Albert Hujar
• Elina Lowensohn: Diana Reiter
• Leopold Kozłowski: un investigador

Sobre la pel·lícula

• La pel·lícula va ser rodada entre març i maig del 1993 al barri de Kazimierz a Cracòvia. Steven Spielberg no va aconseguir el permís de rodar al camp d'Auschwitz. Les escenes del camp de la mort han estat rodades fora de les portes, sobre un plató.
• Steven Spielberg no va demanar cap salari per fer aquesta pel·lícula. Per a ell, aquest salari haurien estat els «diners de la sang».
• Steven Spielberg va adquirir de seguida els drets del llibre després de la seva aparició a començaments dels anys 1980.
• En els anys 1980, la pel·lícula va ser proposada a Martin Scorsese, però aquest va refusar, ja que pensava que només un realitzador jueu en seria capaç. El projecte va ser llavors proposat a Roman Polanski que va refusar també, trobant la història massa prop de la seva.
• La pel·lícula és rodada en blanc i negre, excepte sis escenes: una al començament mostrant la cerimònia jueva del sàbat, tres centrades en l'abric vermell d'una petita noia jueva, una centrada en les flames de les espelmes enceses per al sàbat a la fàbrica d'armament i l'escena final rodada sobre la tomba d'Oskar Schindler.
• La Llista de Schindler es troba en el Top 100 de l'American Film Institute a la novena posició. És igualment sisè en la classificació de les millors pel·lícules de tots els temps al lloc de referència IMDB amb una nota de 8,9/10.
• Oscar Schindler & Amon Göth són en l'AFI's 100 Years... 100 Heroes and Villains del cinema.
• En resposta a aquesta pel·lícula Stanley Kubrick va refusar de fer el seu Aryan Paper , pensant que era inútil «enfonsar portes obertes».
• La pel·lícula va ser un gran èxit mundial, suposant uns ingressos de 321 milions de dòlars USA per a un pressupost de 22 milions.

Premis i nominacions

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites