Nombre algebraic

  • Vegeu aquesta plantilla
Sistema de nombres
en matemàtiques
Conjunts de nombres
ℕ ⊆ ℤ ⊆ ℚ ⊆ ℝ ⊆ ℂ
  • naturals
  • negatius
  • positius
  • enters
  • racionals
  • irracionals
  • reals
  • algebraics
  • transcendents
  • complexos
Nombres destacables
  • π ≈ 3,14159265...
  • e ≈ 2,7182818284...
  • Φ ≈ 1,6180339887...
  • i (amb i ² = −1)
  • Constants matemàtiques
  • Nombres enters amb propietats destacables
    Primers, abundants, amics, compostos, defectius, perfectes, sociables
    Altres extensions dels nombres reals
    Nombres especials

    En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).

    a n x n + a n 1 x n 1 + + a 1 x + a 0 = 0 {\displaystyle a_{n}x^{n}+a_{n-1}x^{n-1}+\cdots +a_{1}x+a_{0}=0\,}

    on:

    n > 0 ( a n 0 ) {\displaystyle n>0(a_{n}\neq 0)} , és el grau del polinomi.
    a i Z {\displaystyle a_{i}\in \mathbb {Z} } , els coeficients del polinomi són nombres enters.[1]

    El conjunt dels nombres algebraics és numerable i és un subcòs del cos C {\displaystyle \mathbb {C} } dels nombres complexos.[2]

    Classificació dels complexos

    • Si un nombre real o complex no és algebraic, es diu que és transcendent.
    • Si un nombre algebraic és solució d'una equació polinòmica de grau n, i no és solució d'una equació polinòmica de grau menor m < n, llavors es diu que és un nombre algebraic de grau n (n > 0).

    Definició formal

    Considerem a C {\displaystyle a\in \mathbb {C} } un nombre algebraic diferent de 0. El grau ( d {\displaystyle d} ) de a {\displaystyle a} correspon al grau més baix del polinomi amb coeficients racionals tal que f ( a ) = 0 {\displaystyle f(a)=0} . Seguint aquesta descripció, només hi ha un polinomi mònic de grau d {\displaystyle d} que té a {\displaystyle a} com a arrel. Aquest rep el nom de polinomi definitori.[3]

    Exemples

    • Tot nombre racional p / q {\displaystyle p/q} és algebraic, perquè és arrel del polinomi q x p {\displaystyle qx-p} .
    • El nombre real 2 {\displaystyle {\sqrt {2}}} és algebraic perquè és arrel del polinomi x 2 2 {\displaystyle x^{2}-2} . Més generalment, si a {\displaystyle a} és un nombre racional, llavors a n {\displaystyle {\sqrt[{n}]{a}}} és un nombre algebraic de grau n {\displaystyle n} amd polinomi x n a {\displaystyle x^{n}-a} .
    • El nombre imaginari i {\displaystyle i} és algebraic perquè és arrel del polinomi x 2 + 1 {\displaystyle x^{2}+1} .
    • El nombre d'or és algebraic perquè és arrel del polinomi x 2 x 1 {\displaystyle x^{2}-x-1} .
    • En canvi se sap que el nombre π i la constant d'Euler no són algebraics: el matemàtic alemany Ferdinand von Lindemann va demostrar que no existeix cap polinomi de coeficients racionals que els tingui per arrel.

    Referències

    1. Narkiewicz, W. Elementary and analytic theory of algebraic numbers. 2a edició. Springer-Verlag, 1990. ISBN 3-540-51250-0. 
    2. McCarthy, P.J.. Algebraic extensions of fields. Dover Publications, 1991. ISBN 0-486-66651-4. 
    3. Ireland, K.; Rosen, M. A Classical Introduction to Modern Number Theory. New York: Springer-Verlag, 1993. ISBN 0-387-97329-X. 

    Bibliografia

    • Baker, Alan. A concise introduction to the theory of numbers. Cambridge University Press, 1984. ISBN 0-521-28654-9. 
    • Borwein, Peter. Computational Excursions in Analysis and Number Theory. Springer-Verlag, 2002. ISBN 0-387-95444-9. 
    • Fröhlich, A.; Taylor, M.J.. Algebraic number theory. Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-36664-X. 
    • Lang, Serge. Algebraic number theory. Springer-Verlag, 1986. ISBN 0-387-94225-4.