Grenmarita

Grenmarita
Fórmula química	Na₄MnZr₃(Si₂O₇)₂O₂F₂
Localitat tipus	Natrolittodden, Vesle Arøya, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,6082 Å; b = 7,1387 Å; c = 18,575 Å; β = 102,6°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p2/b
Color	marró groguenc a marró fosc
Exfoliació	bona en {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró groguenc clar
Densitat	3,49 g/cm³ (mesurada); 3,568 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,694 nγ = 1,735
Birefringència	δ = 0,041
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2003-024
Any d'aprovació	2003
Símbol	Grn
Referències	[1]

La grenmarita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom de la localitat de Grenmar, com es coneix en nòrdic a Langesundsfjorden, a Noruega.

La grenmarita és un silicat de fórmula química Na₄MnZr₃(Si₂O₇)₂O₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grenmarita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Va ser descoberta a Natrolittodden, a la localitat de Langesundsfjorden, dins el municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita a la pedrera Sagåsen, al municipi de Porsgrunn (Telemark, Noruega). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.