Kuru fasulye
 Etli kuru fasulye, o kuru fasulye amb carn (de vedella), casolà  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Turquia |
| Gastronomia | gastronomia de Turquia |
| Detalls | |
| Tipus | estofat |
Kuru fasulye[1] (fesols blancs secs) és un plat molt tradicional i comú a la cuina turca. Amb el "pilav" (arròs turc) és considerat el menjar nacional de Turquia.[2][3][4]
Elaboració i consum
Segons la ciutat -o regió- i l'època de l'any, aquest plat es prepara de diferents maneres. El Kuru fasulye es pot cuinar amb carn o sense. En l'elaboració d'aquest plat s'utilitzen les tècniques culinàries tradicionals de la cuina turca, tant si s'hi posen productes "secs" -com els cigrons- com si s'hi posen verdures estofades.
Primer es fregeixen cebes picades, després se'ls afegeix carn -generalment carn vermella- que pot ser picada o en trossos, amb ossos o sense. Encara que moltes vegades es prefereix Carn de vedella o ovina, també es pot utilitzar pollastre. Els fesols, en funció de llur qualitat i procedència (varietat), generalment es deixen en aigua des de la nit anterior. No obstant això, hi ha varietats més suaus que no ho necessiten, ja que s'estoven fàcilment bullint-les abans de posar-les a la mateixa olla. Una vegada cuita la carn, s'hi afegeixen els fesols -prèviament estovats. (També es poden utilitzar fesols precuinats que venen en llauna.) S'hi afegeix aigua calenta i salça (concentrat de tomàquets turc), o "biber salça" (concentrat de pebrots dolços).
A la cuina turca, el Kuru fasulye es menja gairebé sempre acompanyat d'arròs turc, "pilav" o cacık.[5] Alguns consideren que el plat nacional de Turquia és fesols amb arròs, o "kuru-pilav"[6] en turc.[7] També hi ha varietats de kuru fasulye amb salsitxes turques (sucuk) o carn assaonada (pastırma).[8]
Història
El consum de kuru fasulye té 150 anys d'història a Turquia.[3]
Vegeu també
- Pilaki
- Piyaz
- Plat nacional
- Taze fasulye
Referències
- ↑ Institut International du Froid (Paris).. Le froid sans frontières: les actes du XVIIIe Congrès International du Froid, Montréal (Québec), Canada, 10-17 août 1991. L'Institut International du Froid, 1991. ISBN 978-2-9802798-0-5.
- ↑ HALUK DURSUN. İstanbulda Yaşama Sanati. Timas Yayin Grubu, 6 març 2014, p. 145–. ISBN 978-605-114-420-7. [Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.aksam.com.tr/yazarlar/milli-yemegimiz-neden-kuru-fasulye/haber-277544
- ↑ Leeann Murphy. Moon Istanbul & the Turkish Coast: Including Cappadocia. Avalon Travel Publishing, 23 desembre 2014, p. 213–. ISBN 978-1-61238-614-0.
- ↑ [enllaç sense format] http://yemek.com/en-iyi-kuru-fasulyeciler/#.VPnUOnysUdY
- ↑ Lucy M. Long, Ph.D. Ethnic American Food Today: A Cultural Encyclopedia. Rowman & Littlefield Publishers, 17 juliol 2015, p. 637–. ISBN 978-1-4422-2731-6.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.kanalben.com/kose-yazisi/1407/milli-yemegimiz-fasulye-pilavdir.html Arxivat 2015-09-29 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.namehaber.com/yazi/ramazan-bingol/6484-kuru-fasulye-milli-yemegimiz-midir Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Els 8 millors llocs per menjar kuru fasulye a Istanbul (en turc).
